Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
clarejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a clar. Fer-se de dia. Ja clareja. En clarejar ens llevarem. El dia, el cel, començar a tenir llum solar. Es desperta tot sol quan el dia clareja. Tenir un color poc pujat. —És fosca la roba que ens dueu? —No, més aviat clareja. Ésser clar, no [...]
clarejar
|
|
2.
trenc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d'un cop. Fer-se un trenc al front. Tret diacrític de la ce trencada. a trenc d'alba Al moment de començar a clarejar el dia, a punta de dia. a [...]
|
clarejar
1 1 v. intr. [LC] Tirar a clar.
1 2 v. intr. [FIA] [LC] Fer-se de dia. Ja clareja. En clarejar ens llevarem.
1 3 v. intr. [LC] El dia, el cel, començar a tenir llum solar. Es desperta tot sol quan el dia clareja.
2 v. intr. [LC] Tenir un color poc pujat. —És fosca la roba que ens dueu? —No, més aviat clareja.
3 1 v. intr. [LC] Ésser clar, no espès. En un indret on el bosc ja clareja. Un brou que clareja.
3 2 v. intr. [LC] Ésser rar, escàs. Els homes realment dotats per a la política sempre han clarejat.
4 1 v. intr. [LC] Una cosa, ésser vista a través d'un cos transparent. Els calçotets claregen si duus pantalons blancs.
4 2 v. intr. [LC] Una peça de roba, ésser tan prima que transparenta. La cortina del saló clareja i deixa entreveure els pollancres. Aquella faldilla clarejava massa per al seu gust.